AUTORS: A.C. Barroeta, G. Verge i N. Ciria.
Les gallines ponedores mengen aliments complets i equilibrats. Els experts en nutrició dissenyen dietes que aporten l’energia i els nutrients necessaris per al normal funcionament de l’organisme i la formació de l’ou. Per a això, se seleccionen ingredients naturals i es combinen en la quantitat i proporció adequada per assegurar el benestar i la salut intestinal de la gallina, així com la qualitat de l’ou, sense oblidar el compromís amb el medi ambient.
El tracte digestiu de les aus és curt i l’aliment el recorre a un ritme ràpid (3-4 hores). La seva digestió és fonamentalment enzimàtica, amb una reduïda taxa de fermentació bacteriana. Per això, la seva alimentació conté, principalment, midó, proteïna, greix, vitamines i minerals, sense oblidar quantitats moderades de fibra i aliments voluminosos que contribueixen al correcte funcionament de l’aparell digestiu.
Aparell digestiu
Les gallines capten l’aliment amb el bec, se l’empassen sense mastegar (recordem que no tenen dents) i poden emmagatzemar-lo en el pap, una cavitat esofàgica destinada a ser un reservori d’aliment per a l’au. A continuació, aquest aliment passa al proventricle, que actua com a estómac glandular (digestió enzimàtica), i al pedrer, on es realitza l’acció de trituració (digestió mecànica) i barreja amb els sucs gàstrics. Una vegada que els processos de digestió han reduït la mida dels components de l’aliment, els nutrients són absorbits a través de les cèl·lules epitelials de l’intestí prim i passen a la circulació, transportant-se als diferents teixits i transferint-se posteriorment a l’ou. L’aliment no digerit és excretat a través de la cloaca juntament amb l’orina.
Ingredients
Els principals ingredients que formen part de l’aliment de les gallines són: cereals (blat de moro, blat, ordi i civada), fonts de proteïna (farines de soja, farina de gira-sol i pèsols), olis vegetals, vitamines i minerals. Per això, podem dir que les gallines s’alimenten majoritàriament amb productes d’origen vegetal, tot i ser animals omnívors. De fet, les gallines amb sortida a l’exterior (camperes, codi 1 i ecològiques, codi 0) a més de el pinso poden ingerir altres aliments (5%) com insectes, cucs, herba i/o pastura i fins i tot minerals. Per a la formació de la closca de l’ou i mantenir la integritat de l’esquelet de la gallina és d’especial importància assegurar que l’aportació de calci, fòsfor i vitamina D sigui el correcte.
A més dels ingredients anteriorment comentats, s’inclouen alguns complements que ajuden a millorar la qualitat del pinso i de l’ou, la utilització de nutrients, la salut intestinal, el benestar i que redueixen la contaminació ambiental. Entre ells hi ha els antioxidants, administrats per assegurar l’estabilitat del pinso, o els enzims (com carbohidrases i fitases) que ajuden a la digestió i redueixen l’excreció de contaminants en les excretes. També s’utilitzen comunament els probiòtics i prebiòtics per millorar la salut intestinal, aminoàcids de forma individual per fer eficient l’ús de la proteïna dietètica i reduir així l’excreció de nitrogen a l’entorn o pigmentants que, al costat de l’blat de moro i l’herba o pastura, aporten carotenoides perquè el rovell de l’ou tingui un color groc-ataronjat. En relació amb els pigmentants de la dieta, cal esmentar que a través de l’alimentació de la gallina es pot modificar el color del rovell però no el color de la closca de l’ou, que depèn bàsicament de la genètica.
Totes les matèries primeres nomenades anteriorment són barrejades en les proporcions adequades per a la fabricació d’un pinso equilibrat i de qualitat. Durant els processos de fabricació dels pinsos es segueix un estricte control de qualitat i traçabilitat, des dels ingredients fins l’aliment acabat. Mai es fan servir hormones i els antibiòtics queden restringits al seu ús per prescripció veterinària amb fins únicament terapèutics. Sempre es verifica la qualitat nutricional i la inexistència de compostos indesitjables, assegurant la salubritat de l’aliment i de l’ou.
Aquest aliment complet es sol presentar en forma de farina gruixuda, granulat o engruna (les gallines rebutgen les partícules fines). La gallina sempre té accés a l’aliment, perquè de forma natural pugui repartir-ho en molts menjars al dia.
Finalment, cal no oblidar la importància de l’aigua, que juga un paper fonamental perquè els animals puguin menjar i digerir adequadament els nutrients de l’aliment. Es supervisa de forma periòdica la qualitat química i microbiològica, així com el consum d’aigua, ja que són aspectes crítics per aconseguir l’objectiu final: una bona nutrició de la gallina.
Resum de l’article “Alimentación de las gallinas ponedoras”, dels mateixos autors. També publicat a Instituto de Estudios del Huevo.
Infografies: Natalia Ciria. Disseny Gràfic i Il.lustració Científica www.nataliaciria.com
